Els munts

 Com van contruir aquella casa?

Jo hi era, quan tot era terra i vent.
Abans que existís la vil·la, Els Munts no era res més que un turó vora el mar, cobert d’herbes i de pols.
A nosaltres, els esclaus, ens van portar de diferents racons de l’Imperi: alguns de Grècia, d’altres d’Àfrica o d’Hispània.
No compartíem llengua, però tots enteníem el mateix idioma del fuet. 

Tot allo era molt gran i Els enginyers romans van traçar les línies sobre la terra amb cordes i estaques.
Quan ya haviem acabat tot allo, venia la meva part preferida: Pintar la casa. Venien uns artistes de pintura i començaven a pintar mosaics, eren uns disenys increibles. Jo vaig ayudar a portar l' aigua  per les termes. Hi era quan van començar a aixecar els banys de la vil·la. Deien que serien els més bonics de tota Tarraco, i que el senyor volia poder banyar-se com a Roma, amb aigua calenta i marbres lluents. Per a nosaltres, uffff, això significava més feina i menys descans.  

Vam cavar el terreny i, seguint les indicacions dels arquitectes, vam aixecar quatre sales: aigua freda, temperada, calenta i el vestidor del senyor. Tot va ser una mica dificil, però ho vaig disfrutar molt.

Al llarg del temps,  Ara només queden pedres i fragments.
Però quan el vent bufa entre les ruïnes, m’agrada pensar que encara se sent el cop dels martells, el frec de les cordes, les veus barrejades dels qui vam construir aquest lloc.
No hi va haver glòria per a nosaltres, ni noms gravats al marbre, però cada mur d’Els Munts porta les nostres empremtes.